Presentació

 

Ración de Havas ha estat creat per a l'assignatura "Història General de la Comunicació" de la UAB

Usuaris del blog

Marina Bertolín
Laura Díaz
Isabel Hurtado
Júlia Recasens
Marc Saludes

Agraïments i realització

En aquest treball hi hem participat els estudiants de 1r curs de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona: Marina Bertolín, Laura Díaz, Isabel Hurtado, Júlia Recasens, Marc Saludes.
La tasca ha estat dividida en apartats per tal de poder repartir el treball en parts iguals; una per a cada un de nosaltres.
Per començar, qui ha fet la introducció del treball, situació en el context històric i l'explicació de l'agència en qüestió ha estat la Isabel Hurtado. L'explicació del context d'innovacions tecnològiques en els mitjans de transmissió ha estat realitzada per la Laura Díaz, alhora que el context polític o els lligams de les agències amb la política exterior ha estat realitzat per en Marc Saludes. Quant al context econòmic, el cultural i característiques de les agències en general han estat realitzats per la Marina Bertolín i la Júlia Recasens.

Hem d'admetre que se'ns ha fet difícil adjuntar una entrevista ja que l'agència que tractem, és a dir, Havas, actualment ja no és l'agència de notícies que era antigament, sinó que és una agència de publicitat. No hem considerat adequat contactar amb l'actual Havas Media ja que no té gaire a veure amb el món de la informació noticiera. 

Havas; de corresponsalia a agència mundial.

Notícia: "Noció, coneixement elemental; Comunicació d'un succès recent."

Definim com a agència de noticies o agència de premsa aquelles entitats (empreses) que recullen i centralitzen les informacions sobre l’actualitat mundial amb els medis de transmissió més rapids, de manera que són les primeres en tenir el material, classificar-lo i el poden retransmetre als seus subscriptors fixes (com, per exemple, a diferents diaris).

Segons l’àmbit de difusió del material utlitzat, les agencies es classifiquen en: mundials, nacionals i locals.

L'origen:

L’agència Havas fou la primera agència de noticies que es va crear al món. Va nèixer al 1832, quan Charles-Louis Havas, un banquer retirat, decidí crear una empresa per tal de traduïr i introduïr així al país les noticies que provenien de l’estranger i alhora recollir també les nacionals. Instal·là la seva oficina de traduccions a París, prop d’una oficina de correus per tal d’accelerar el procés comunicatiu amb els seus clients/suscriptors (tant la premsa com particulars) alhora que utilitzà els medis tècnics més moderns (el telègraf òptic, elèctric...), amplià la xarxa de corresponsals a l’exterior i es convertí en un element indispensable per a la informació francesa, ja que la major part d’aquesta era producte del seu servei.

Un altre motiu pel qual es tornà un element clau per a la premsa de París és que l’Estat s’interessà per l’agència gràcies a la seva efectivitat, arribant-li a encarregar una feina (correspondència del ministeri); va rebre el suport de l’Estat i això la va fer encara més forta. Obtingué a poc a poc el monopoli de les noticies, creixent com a empresa i absorbent la competència, i per aquest motiu va ser criticat per autors com Balzac: “´El público puede creer que hay varios periódicos pero, en definitiva, no hay más que uno. Existe en París, en la calle de Rousseau, una oficina dirigida por el señor Havas, ex banquero, ex copropietario de la Gaceta de Francia. El señor Havas ha visto muchos gobiernos, adora los hechos y siente poca admiración por los principios, por lo que ha seguido a los distintos gobiernos con igual fidelidad (...) El señor Havas tiene corresponsales en el mundo entero y recibe todos los periódicos del mundo entero, por eso se ha instalado en la calle de Rousseau, frente a las oficinas de correo, para no perder un minuto. Se convierte así en dueño de todos los secretos, aparte de los secretos diplomáticos (...) Todos los periódicos de París han renunciado, por economía, a realizar los desembolsos que hace el señor Havas, y todos los periódicos, con una cantidad mensual, subvencionan al señor Havas para obtener las noticias del extranjero”.

Fou la primera agència consolidada del món i gràcies a ella han aparegut més agències importants, en concret, dues que actualment ocupen els primers llocs en el panorama de la informació mundial. La primera n’és Reuters, que creà Israel J. Beer (més conegut al món com Paul Julius Reuter) quan abandonà l’agència Havas i formà la seva propia agència a Gran Bretanya. L’altra agència és la WTB, que neix a Alemanya de la mà de Bernhardt Wolff.

Uns anys més tard, Havas es va dividir en 2 sectors: un va passar a ser especialment dedicat a la informació (que adoptà el nom d’Agence France-Presse) i un altre dedicat exclusivament a la publicitat (qui mantingué el nom d’Havas). Actualment Havas (publicitat/media) es el 7è grup mundial en el sector de la publicitat i AFP forma part de les 5 agencies mundials que dominen el monopoli de les notícies. Difon 5.000 notes per dia en 6 idiomes diferents.

Un fet històric:

Com ja he esmentat anteriorment, el fet del naixement de la primera agència de notícies es dona al segle XIX; un període clau per a la indústria i ple d’avenços tecnològics i, per tant, crucial per al desenvolupament de la premsa (com veurem més endavant en els diferents mitjans de transmissió que es van anar utilitzant).

Com a conclusió d'aquest apartat, n'extraiem que les agències de notícies van nàixer en un moment on s'acabava d'instaurar un règim liberal desprès d'una monarquia autoritària i això va ser un punt a favor per a la creació de departaments on la missió dels treballadors era ajudar al món a prendre consciència d'allò que succeía al seu voltant. Sabem que aquests departaments (l'agència en concret) va prosperar perquè va rebre el recolzament de l'Estat i que, amb aquest, en molt pocs anys es va anar expandint per el món. Val a dir que gràcies a aquesta petita corresponsalía situada a París, va aparèixer al món una nova forma d'informar; de l' agència Havas en derivaren moltes altres que s'instal·laren a punts geogràfics crucials (Regne Unit, capital de la industrialització, Alemanya, Estats Units...) i que ara tenen el monopoli mundial de la informació.
Aquest fet, com hem pogut comprovar és perillós ja que comporta la manipulació de la informació per part d'uns pocs, pero com veiem aquest fenòmen no és un fet que es doni tan sols actualment per interessos de les grans empreses sinó que als inicis també es va donar (Charles-Louis Havas va ser criticat, com hem pogut veure a la crítica de Balzac).
En resum, creiem que d'una idea molt petita es va fer un progrés molt gran: es va començar a comerciar amb la informació i en va sorgir un sistema que actualment té poder de controlar la consciència ciutadana sobre el món en que vivim.

Sabem que a 1830, any en que Charles-Luis Havas començà la seva tasca, hi haguè una revolta de les classes populars franceses contra el rei contemporani (Carles X de Borbó) anomenada Les Tres Glorioses, que culminà amb una nova monarquia (Monarquie de Juillet/Monarquia de juliol) de caire liberal que deixava més marge a l’actuació del ciutadà atribuint-li així més drets i llibertats. Sota aquest marc, s’expandí la primera agència de notícies que posteriorment passaria a ser propietat dels successors de Charles L. Havas i es tornaria una societat anònima. Desprès de molts canvis, com ja hem vist, s’acabaria dividint en agència de publicitat i de notícies i perdria el seu nom originari. 

Context Tecnològic

Segons el mitjà de transport de la informació, aquesta es sol classificar en acústica, òptica i elèctrica.

L'estesa de les xarxes telegràfiques, tant terrestres com a submarines, aconseguiria posar en comunicació en qüestió de minuts punts del globus que pocs anys abans necessitaven setmanes per aconseguir-ho.

A mitjans del segle XIX, quan s'engega la xarxa telegràfica, no existeix alternativa possible al telègraf en termes de velocitat de la transmissió de la informació. El telègraf, tant en la seva versió òptica com a elèctrica, va néixer emparat i justificat per les necessitats d'informació dels aparells de poder.

L'aparició del telègraf va determinar l'enorme desenvolupament del món periodístic durant la segona meitat del segle XIX. Gràcies al telègraf van sorgir les primeres grans agències de notícies, tant en l'àmbit nacional com a internacional.

El telègraf òptic va trobar el seu màxim desenvolupament en la França napoleònica, les necessitats militars de l'Imperi obligaven a una ràpida transmissió de les notícies.
Durant la restauració borbònica en 1823, sota el govern de Lluís Felip la telegrafia òptica va assistir a un nou impuls, es tractava de crear una xarxa en forma de tela d'aranya, que garantirà una comunicacions eficaces de l'Estat, capaç d'unir les places fortes del Nord, els centres comercials del litoral de La Manxa i les ciutats més importants del Mediterrani francès. Mentre França optava per un model estatal, Gran Bretanya i Estats Units es decantaven per un model vinculat a la iniciativa privada.

Els mitjans de transmissió:

L’agència Havas, si bé no podia utilitzar directament l'extensa xarxa del telègraf òptic, sí es va beneficiar a partir de 1838 de l'ús preferencial del correu i de la comunicació prioritària per part del govern de totes aquelles notícies rebudes pel telègraf òptic, que poguessin ser d'interès per als diaris.

Havas va començar funcionant amb telègrafs òptics i coloms missatgers.

Al 1840 tenia un servei quasi bé perfecte que l’unificava amb les illes Britàniques mitjançant aquests coloms missatgers.

A partir de 1851  Havas faria ús del telègraf elèctric amb una sèrie d'avantatges tarifaris i prioritats a l'hora de transmetre.

Després del 1860, quan ja s’havia procedit al extens de cables submarins i Havas pot connectar amb tots el continents de manera ràpida direm que las comunicacions s’acosten a l’actualitat de manera sensible.

L’alça dels circuits informatius va donar lloc a una sèrie de pactes, o càrtels, entre quatre de les grans agències de notícies, Havas, Wolf, Reuters i Asociated Press. Es van fer aquests pactes de manera clandestina i els seus principals objectius eren eliminar-se els uns als altres la competència, regularitzar l’intercanvi de notícies polítiques i repartir-se les zones més influents del món segons els interessos colonials de la seva metròpolis.

Havas, aleshores, es va quedar amb Amèrica del Sud i els països mediterranis.

Conclusions:

L’agència Havas va ser creada al 1835. 15 anys després començava a funcionar el telègraf, aparell que va suposar la millora i la rapidesa de l’intercanvi d’informacions. Els avanços tecnològics van fer avançar el creixement de les agències de notícies, afavorint la creació de pactes entre elles, una sèrie de càrtels que les unia i les dividia pel món lligades entre si.

La base de la transmissió d’informacions, de la transmissió de tot allò que passa arreu del món es pot fer de manera lliure i de manera momentània gràcies a la tecnologia, capaç de processar tota aquesta informació d’una banda a l’altre. 

Les raons d'Havas

La creació de les agencies de notícies esta molt lligada a les agencies de publicitat.

A començament del segle XIX la principal economia mundial era El Regne Unit on la Revolució Industrial va ajudar a la innovació de la publicitat. Així, James White va crear una agencia de noticies i anuncis que oferia a més de la publicitat altres serveis als diaris.

Paral·lelament Charles Louis Havas, home de negocis, va crear  L’Agence des Feuilles Politiques que oferia a la premsa traduccions d’altres articles de diaris estrangers a més de serveis publicitaris. Podem veure així com el sector informatiu y publicitari anaven units.

La diferència va sorgir quan Havas es va adonar de la importància de la rapidesa de l’informació.

Seguint aquesta premissa va enviar corresponsals a les principals ciutats europees i en poc temps mitjançant acords amb Reuter i Wolff va aconseguir el monopoli de l’imperi francès, les antigues colònies franceses, Itàlia, Espanya i Portugal.

També va tenir una importància rellevant a la ciutat de Barcelona quan es va convertir en el principal proveïdor del Diario de Barcelona.

Arribats a aquest punt la informació se separa de la publicitat i els seus serveis es destinen a la premsa, els particulars i al poder. A partir d’aquell moment es veu la notícia com un producte comercialitzable, idea consumista i capitalista.

Conclusions:

- La raó per la qual les agències de premsa van passar de donar serveis publicitaris a notícies va ser perquè Havas es va adonar de la importància de la immediatesa de la informació. Per això va crear una xarxa de corresponsals que enviaven, mitjançant la tecnologia del moment (coloms mitjancers i telègraf), notícies dels principals països europeus fins aconseguir en poc temps el monopoli informatiu de França, Espanya, Portugal i les colònies que havien pertangut a França.

Context Cultural

Com ja hem dit, la creació de les empreses va coincidir amb un canvi de govern; així com fins al 1830 hi havia hagut la monarquia borbònica a França, una monarquia absolutista, totalitaria, on les llibertats estaven restrgindes (quasi bé el ciutadà no en gaudia). Això es va fer mitjançant una revolta de les classes populars; així s’aconseguí una nova Constitució que reconeixia la sobirania nacional i una sèrie de llibertats. 

 

 

 

Exemples de llibertats que s’aconseguiren amb el canvi de govern foren la llibertat de premsa, fet crucial en la creació de les  agències de notícies. 

Definim llibertat de premsa com a: Existència de garanties amb les quals els ciutadans tinguin el dret d'organitzar-se per a l'edició de mitjans de comunicació que els seus continguts no estiguin controlats pels poders de l'Estat. / Pràctica democràtica que defensa la lliure expressió de les idees en els mitjans de comunicació de masses. Ella permet que operin diferents punts de vistes sobre diversos temes

A això se li ha d’afegir que gràcies a les corrents del segle passsat, és a dir, l’anomenat Segle de les Llums que es caracteritzava pel moviment la Il·lusitració, els francesos  trobaren l’interès per la raó per sobre de la religió i, per tant, es va avançar molt en les investigacions, la cultura va crèixer en gran mesura.

El coneixement – i per tant la informació – va esdevenir un element, si més no important, en la vida de la societat francesa.  En aquest sentit, la prensa va experimentar una profunda transformació: va passar de ser un mitjà de comunicació de minories il·lustrades i burgeses per esdevenir un fenòmen de masses que es trobava a l’abast de gran part de la ciutadania.

Havas i la història política internacional

Havas i la història política internacional és breu recorregut per la història de l’agència de comunicació “Havas” on es mostra la manera com la informació i la política s’han necessitat mútuament al llarg dels temps.

1. “COM FER-SE UN LLOC EN EL MÓN DE LA INFORMACIÓ” narra els primers anys d’Havas fins el segle XX. En aquest període, l’enorme creixement que va experimentar l’agència no hagués estat possible sense els acords i les col·laboracions amb diferents organismes governamentals.

2. "HAVAS I LES GUERRES MUNDIALS" explica com es van viure a l’agència Havas els dos conflictes bèl·lics més mortífers de la història de la humanitat. Els jocs d’interessos i el posicionament polític poden tenir greus conseqüències en moments com aquests.

Reestructuració d’Havas (AFP) durant la Guerra Freda

La fi de la segona Guerra Mundial va donar pas a la Guerra Freda, un conflicte que enfrontava el bloc comunista oriental de la URSS i l’occidental bloc capitalista, liderat pels Estats Units. Aquesta compresa va introduir un nou tipus d’enfrontament, basat en una cursa per extendre les ideologies i sistemes econòmics que defensava cada part.

En aquest panorama estratègic, les agències de notícies van desenvolupar un paper fonamental en la difusió d’informacions que reforçaven els valors i les politiquees dels dos grans blocs mundials. Van ser moments en que les agències nacionals, sobretot les nordamericanes i les soviètiques, van apostar clarament per l’ús de tots els mitjans tecnològics disponibles que permetessin fer arribar el seu missatge a les màximes àrees del planeta possibles.

Havas, no obstant, havia iniciat un procés des del final de la Segona Guerra Mundial per acabar amb l’status d’agència semi-oficial, i el 10 de gener de 1957, el parlament francès va aprovar una llei que declarava la seva independència. Això es va traduir, en el temps, en una disminució progressiva dels ingressos procedents de l’administració.

L’any 1985, el desenvolupament de les telecomunicacions va perpetre la descentralització de la producció informativa d’Agence France-Presse, que donà lloc als centres regionals de producción i difusió de Hong Kong, Nicosia i Washington.

AFP a l’actualitat

En l’actualitat, la implicación del govern nacional francès dins l’agència està representada pel Primer Ministre, el ministre d’afers exteriors, que formen part, juntamente amb altres membres, del Condell d’administració. Cada  d’aquests càrrecs designen un representant que duu a terme les seves funcions. Tot i això, la influència governamental sembla ser menys evidente que en altres temps, bé sigui perque les societats han avançat, perquè les tècniques comunicatives s’han aguditzat o perquè ara és més important que mai proyectar una imatge d’independència informativa.

A dia d’avui, AFP és una de les tres grans agències del món, amb oficines a 165 països, amb prop de 3000 col·laboradors internacionals.


Conclusions

L’estudi de la història des del prisma d’una agència de notícies és un exercici molt interessant que permet entendre com la informació és una arma tant poderosa i eficaç com la més mortífera. De l’anàlisi de la història de la política lligada a l’agència Havas puc concloure que al llarg del temps, els màxims dirigents i els grans empresaris han anat prenent consciència de la importància de comptar amb el suport de l’opinió pública, i que aquesta, a partir del segle XIX, passà a estar sotmesa a la premsa.   

He comprovat també que quan s’estableixen monopolis informatius, les societats corren el perill de ser manipulades i de formar-se valors sòlids sobre el món damunt de ciments adulterats.

Conclusió general

La creació de les agències de notícies van ser el producte de tot una sèrie d’ingredients: van intervenir en aquest canvi qüestions tecnològiques, culturals, polítiques, socials; en definitiva producte d’un moment històric.

Tecnologia. El telègraf va permetre la rapidesa en la transmissió de la informació a part de les formes tradicionals de comunicació. La societat de classes produïda per el triomf de d’industrialització va afavorir la confiança en la ciència i el progrés que va propiciar el desenvolupament científic i intel·lectual

Política-Cultura-Societat. Durant el segle XIX la burgesia va esdevenir una classe influent a Europa i va pressionar per aconseguir canvis polítics de caire liberal. Les revolucions liberals de 1830 i 1848 van posar fi a les monarquies de l’Antic Règim de bona part d’Europa. França, també Suïssa, eren els únics països consolidats com a repúbliques. Es va començar a tendir cap un estat centralista i laic amb polítiques econòmiques proteccionistes. La consolidació dels partits polítics s’ha de tenir en compte perquè el poder polític acabarà influint en l’agència Havas.

També cal tenir en compte el canvi que es va fer del colonialisme a d’imperialisme degut als sentiments nacionalistes  (França era un dels grans imperis) on l’estat va assumir el control polític i econòmic.

Pel que fa a la cultura en les societats preindustrials cal tenir en compte l’estructura familiar habitual: famílies extenses que aconseguien mantenir el seu llegat al llarg de les generacions.

La fi de l’Antic Règim va permetre obrir una mica més la cultura a la resta de la població tot i que l’Església encara era la principal font culte la burgesia també agafava força en aquest paper.

Arribats aquest punt cal dir que la premsa es va convertir en l’únic mitjà de comunicació social; per això va prendre tanta importància el poder sobre d’informació.

El baix preu dels diaris permetia arribar a un nombre més gran de gent, així es van convertir en el principi de llibertat de pensament i d’expressió proclamat per d’Il·lustració.; també es convertí en un instrument de lluita ideològica, política i com a plataforma cultural per a publicar obres literàries en forma de fulletons.

També cal tenir en compte la importància de l’agència al llarg dels anys. Considerant especialment la política internacional i nacional. Les agències de noticies influents van acabar servint per influir en importants processos de la política. Tenim l’exemple de les dues guerres mundials però també els pactes establerts amb altres països pel monopoli de la informació.

Bibliografia

 - "AFP, une histoire de l'Agence France Presse 1944-1990" Jean Huetau / Bernand Ullmann. Éditions Robert Laffont S.A., Paris 1992.

- Historia de la publicidad. (2007) Antonio Checa Godoy (pàg. 43-51)

- Historia de la comunicación social: voces, registros y conciencias (1996). Enric Borferia Ortíz, Antonio Laguna Platero, Fransesc A.Martínez Gallego (pàg. 301-302)

- Periodismo: Historia y Teoria (1993) Rubén Gil (pàg. 83-84)

- Historia del periodismo universal (2004) Carlos Barrera (pàg. 88-93)

- Historia y poder de la prensa (1998) Raúl Sohr (pàg. 29-32)

- Història del periodisme (2003) Jaume Guillamet (pàg. 99-110)

- Diccionario de periodismo, publicaciones y medios (2004) Jorge Consuegra (pàg. 86)


2. Llocs web:
www.afp.com
www.universalis.fr/encyclopedie/agence-havas/
http://www.actuallynotes.com/Nace-la-Prensa-Escrita-Los-comienzos-del-Periodismo-Segunda-Parte.htm
http://havas.com/havas-dyn/fr/
http://www.britannica.com/EBchecked/topic/8973/Agence-Havas
http://www.afp.com/afpcom/es/
http://en.wikipedia.org/wiki/Agence_France-Presse
http://www.unav.es/fcom/guia/old/Periodicos/agintern.htm