Segons el mitjà de transport de la informació, aquesta es sol classificar en acústica, òptica i elèctrica.
L'estesa de les xarxes telegràfiques, tant terrestres com a submarines, aconseguiria posar en comunicació en qüestió de minuts punts del globus que pocs anys abans necessitaven setmanes per aconseguir-ho.
A mitjans del segle XIX, quan s'engega la xarxa telegràfica, no existeix alternativa possible al telègraf en termes de velocitat de la transmissió de la informació. El telègraf, tant en la seva versió òptica com a elèctrica, va néixer emparat i justificat per les necessitats d'informació dels aparells de poder.
L'aparició del telègraf va determinar l'enorme desenvolupament del món periodístic durant la segona meitat del segle XIX. Gràcies al telègraf van sorgir les primeres grans agències de notícies, tant en l'àmbit nacional com a internacional.
El telègraf òptic va trobar el seu màxim desenvolupament en la França napoleònica, les necessitats militars de l'Imperi obligaven a una ràpida transmissió de les notícies.
Durant la restauració borbònica en 1823, sota el govern de Lluís Felip la telegrafia òptica va assistir a un nou impuls, es tractava de crear una xarxa en forma de tela d'aranya, que garantirà una comunicacions eficaces de l'Estat, capaç d'unir les places fortes del Nord, els centres comercials del litoral de La Manxa i les ciutats més importants del Mediterrani francès. Mentre França optava per un model estatal, Gran Bretanya i Estats Units es decantaven per un model vinculat a la iniciativa privada.
Durant la restauració borbònica en 1823, sota el govern de Lluís Felip la telegrafia òptica va assistir a un nou impuls, es tractava de crear una xarxa en forma de tela d'aranya, que garantirà una comunicacions eficaces de l'Estat, capaç d'unir les places fortes del Nord, els centres comercials del litoral de La Manxa i les ciutats més importants del Mediterrani francès. Mentre França optava per un model estatal, Gran Bretanya i Estats Units es decantaven per un model vinculat a la iniciativa privada.
Els mitjans de transmissió:
L’agència Havas, si bé no podia utilitzar directament l'extensa xarxa del telègraf òptic, sí es va beneficiar a partir de 1838 de l'ús preferencial del correu i de la comunicació prioritària per part del govern de totes aquelles notícies rebudes pel telègraf òptic, que poguessin ser d'interès per als diaris.
Havas va començar funcionant amb telègrafs òptics i coloms missatgers.
Al 1840 tenia un servei quasi bé perfecte que l’unificava amb les illes Britàniques mitjançant aquests coloms missatgers.
A partir de 1851 Havas faria ús del telègraf elèctric amb una sèrie d'avantatges tarifaris i prioritats a l'hora de transmetre.
Després del 1860, quan ja s’havia procedit al extens de cables submarins i Havas pot connectar amb tots el continents de manera ràpida direm que las comunicacions s’acosten a l’actualitat de manera sensible.
L’alça dels circuits informatius va donar lloc a una sèrie de pactes, o càrtels, entre quatre de les grans agències de notícies, Havas, Wolf, Reuters i Asociated Press. Es van fer aquests pactes de manera clandestina i els seus principals objectius eren eliminar-se els uns als altres la competència, regularitzar l’intercanvi de notícies polítiques i repartir-se les zones més influents del món segons els interessos colonials de la seva metròpolis.
Havas, aleshores, es va quedar amb Amèrica del Sud i els països mediterranis.
Conclusions:
L’agència Havas va ser creada al 1835. 15 anys després començava a funcionar el telègraf, aparell que va suposar la millora i la rapidesa de l’intercanvi d’informacions. Els avanços tecnològics van fer avançar el creixement de les agències de notícies, afavorint la creació de pactes entre elles, una sèrie de càrtels que les unia i les dividia pel món lligades entre si.
La base de la transmissió d’informacions, de la transmissió de tot allò que passa arreu del món es pot fer de manera lliure i de manera momentània gràcies a la tecnologia, capaç de processar tota aquesta informació d’una banda a l’altre.
