Presentació

 

Ración de Havas ha estat creat per a l'assignatura "Història General de la Comunicació" de la UAB

Usuaris del blog

Marina Bertolín
Laura Díaz
Isabel Hurtado
Júlia Recasens
Marc Saludes

Agraïments i realització

En aquest treball hi hem participat els estudiants de 1r curs de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona: Marina Bertolín, Laura Díaz, Isabel Hurtado, Júlia Recasens, Marc Saludes.
La tasca ha estat dividida en apartats per tal de poder repartir el treball en parts iguals; una per a cada un de nosaltres.
Per començar, qui ha fet la introducció del treball, situació en el context històric i l'explicació de l'agència en qüestió ha estat la Isabel Hurtado. L'explicació del context d'innovacions tecnològiques en els mitjans de transmissió ha estat realitzada per la Laura Díaz, alhora que el context polític o els lligams de les agències amb la política exterior ha estat realitzat per en Marc Saludes. Quant al context econòmic, el cultural i característiques de les agències en general han estat realitzats per la Marina Bertolín i la Júlia Recasens.

Hem d'admetre que se'ns ha fet difícil adjuntar una entrevista ja que l'agència que tractem, és a dir, Havas, actualment ja no és l'agència de notícies que era antigament, sinó que és una agència de publicitat. No hem considerat adequat contactar amb l'actual Havas Media ja que no té gaire a veure amb el món de la informació noticiera. 

Havas; de corresponsalia a agència mundial.

Notícia: "Noció, coneixement elemental; Comunicació d'un succès recent."

Definim com a agència de noticies o agència de premsa aquelles entitats (empreses) que recullen i centralitzen les informacions sobre l’actualitat mundial amb els medis de transmissió més rapids, de manera que són les primeres en tenir el material, classificar-lo i el poden retransmetre als seus subscriptors fixes (com, per exemple, a diferents diaris).

Segons l’àmbit de difusió del material utlitzat, les agencies es classifiquen en: mundials, nacionals i locals.

L'origen:

L’agència Havas fou la primera agència de noticies que es va crear al món. Va nèixer al 1832, quan Charles-Louis Havas, un banquer retirat, decidí crear una empresa per tal de traduïr i introduïr així al país les noticies que provenien de l’estranger i alhora recollir també les nacionals. Instal·là la seva oficina de traduccions a París, prop d’una oficina de correus per tal d’accelerar el procés comunicatiu amb els seus clients/suscriptors (tant la premsa com particulars) alhora que utilitzà els medis tècnics més moderns (el telègraf òptic, elèctric...), amplià la xarxa de corresponsals a l’exterior i es convertí en un element indispensable per a la informació francesa, ja que la major part d’aquesta era producte del seu servei.

Un altre motiu pel qual es tornà un element clau per a la premsa de París és que l’Estat s’interessà per l’agència gràcies a la seva efectivitat, arribant-li a encarregar una feina (correspondència del ministeri); va rebre el suport de l’Estat i això la va fer encara més forta. Obtingué a poc a poc el monopoli de les noticies, creixent com a empresa i absorbent la competència, i per aquest motiu va ser criticat per autors com Balzac: “´El público puede creer que hay varios periódicos pero, en definitiva, no hay más que uno. Existe en París, en la calle de Rousseau, una oficina dirigida por el señor Havas, ex banquero, ex copropietario de la Gaceta de Francia. El señor Havas ha visto muchos gobiernos, adora los hechos y siente poca admiración por los principios, por lo que ha seguido a los distintos gobiernos con igual fidelidad (...) El señor Havas tiene corresponsales en el mundo entero y recibe todos los periódicos del mundo entero, por eso se ha instalado en la calle de Rousseau, frente a las oficinas de correo, para no perder un minuto. Se convierte así en dueño de todos los secretos, aparte de los secretos diplomáticos (...) Todos los periódicos de París han renunciado, por economía, a realizar los desembolsos que hace el señor Havas, y todos los periódicos, con una cantidad mensual, subvencionan al señor Havas para obtener las noticias del extranjero”.

Fou la primera agència consolidada del món i gràcies a ella han aparegut més agències importants, en concret, dues que actualment ocupen els primers llocs en el panorama de la informació mundial. La primera n’és Reuters, que creà Israel J. Beer (més conegut al món com Paul Julius Reuter) quan abandonà l’agència Havas i formà la seva propia agència a Gran Bretanya. L’altra agència és la WTB, que neix a Alemanya de la mà de Bernhardt Wolff.

Uns anys més tard, Havas es va dividir en 2 sectors: un va passar a ser especialment dedicat a la informació (que adoptà el nom d’Agence France-Presse) i un altre dedicat exclusivament a la publicitat (qui mantingué el nom d’Havas). Actualment Havas (publicitat/media) es el 7è grup mundial en el sector de la publicitat i AFP forma part de les 5 agencies mundials que dominen el monopoli de les notícies. Difon 5.000 notes per dia en 6 idiomes diferents.

Un fet històric:

Com ja he esmentat anteriorment, el fet del naixement de la primera agència de notícies es dona al segle XIX; un període clau per a la indústria i ple d’avenços tecnològics i, per tant, crucial per al desenvolupament de la premsa (com veurem més endavant en els diferents mitjans de transmissió que es van anar utilitzant).

Com a conclusió d'aquest apartat, n'extraiem que les agències de notícies van nàixer en un moment on s'acabava d'instaurar un règim liberal desprès d'una monarquia autoritària i això va ser un punt a favor per a la creació de departaments on la missió dels treballadors era ajudar al món a prendre consciència d'allò que succeía al seu voltant. Sabem que aquests departaments (l'agència en concret) va prosperar perquè va rebre el recolzament de l'Estat i que, amb aquest, en molt pocs anys es va anar expandint per el món. Val a dir que gràcies a aquesta petita corresponsalía situada a París, va aparèixer al món una nova forma d'informar; de l' agència Havas en derivaren moltes altres que s'instal·laren a punts geogràfics crucials (Regne Unit, capital de la industrialització, Alemanya, Estats Units...) i que ara tenen el monopoli mundial de la informació.
Aquest fet, com hem pogut comprovar és perillós ja que comporta la manipulació de la informació per part d'uns pocs, pero com veiem aquest fenòmen no és un fet que es doni tan sols actualment per interessos de les grans empreses sinó que als inicis també es va donar (Charles-Louis Havas va ser criticat, com hem pogut veure a la crítica de Balzac).
En resum, creiem que d'una idea molt petita es va fer un progrés molt gran: es va començar a comerciar amb la informació i en va sorgir un sistema que actualment té poder de controlar la consciència ciutadana sobre el món en que vivim.

Sabem que a 1830, any en que Charles-Luis Havas començà la seva tasca, hi haguè una revolta de les classes populars franceses contra el rei contemporani (Carles X de Borbó) anomenada Les Tres Glorioses, que culminà amb una nova monarquia (Monarquie de Juillet/Monarquia de juliol) de caire liberal que deixava més marge a l’actuació del ciutadà atribuint-li així més drets i llibertats. Sota aquest marc, s’expandí la primera agència de notícies que posteriorment passaria a ser propietat dels successors de Charles L. Havas i es tornaria una societat anònima. Desprès de molts canvis, com ja hem vist, s’acabaria dividint en agència de publicitat i de notícies i perdria el seu nom originari. 

Context Tecnològic

Segons el mitjà de transport de la informació, aquesta es sol classificar en acústica, òptica i elèctrica.

L'estesa de les xarxes telegràfiques, tant terrestres com a submarines, aconseguiria posar en comunicació en qüestió de minuts punts del globus que pocs anys abans necessitaven setmanes per aconseguir-ho.

A mitjans del segle XIX, quan s'engega la xarxa telegràfica, no existeix alternativa possible al telègraf en termes de velocitat de la transmissió de la informació. El telègraf, tant en la seva versió òptica com a elèctrica, va néixer emparat i justificat per les necessitats d'informació dels aparells de poder.

L'aparició del telègraf va determinar l'enorme desenvolupament del món periodístic durant la segona meitat del segle XIX. Gràcies al telègraf van sorgir les primeres grans agències de notícies, tant en l'àmbit nacional com a internacional.

El telègraf òptic va trobar el seu màxim desenvolupament en la França napoleònica, les necessitats militars de l'Imperi obligaven a una ràpida transmissió de les notícies.
Durant la restauració borbònica en 1823, sota el govern de Lluís Felip la telegrafia òptica va assistir a un nou impuls, es tractava de crear una xarxa en forma de tela d'aranya, que garantirà una comunicacions eficaces de l'Estat, capaç d'unir les places fortes del Nord, els centres comercials del litoral de La Manxa i les ciutats més importants del Mediterrani francès. Mentre França optava per un model estatal, Gran Bretanya i Estats Units es decantaven per un model vinculat a la iniciativa privada.

Els mitjans de transmissió:

L’agència Havas, si bé no podia utilitzar directament l'extensa xarxa del telègraf òptic, sí es va beneficiar a partir de 1838 de l'ús preferencial del correu i de la comunicació prioritària per part del govern de totes aquelles notícies rebudes pel telègraf òptic, que poguessin ser d'interès per als diaris.

Havas va començar funcionant amb telègrafs òptics i coloms missatgers.

Al 1840 tenia un servei quasi bé perfecte que l’unificava amb les illes Britàniques mitjançant aquests coloms missatgers.

A partir de 1851  Havas faria ús del telègraf elèctric amb una sèrie d'avantatges tarifaris i prioritats a l'hora de transmetre.

Després del 1860, quan ja s’havia procedit al extens de cables submarins i Havas pot connectar amb tots el continents de manera ràpida direm que las comunicacions s’acosten a l’actualitat de manera sensible.

L’alça dels circuits informatius va donar lloc a una sèrie de pactes, o càrtels, entre quatre de les grans agències de notícies, Havas, Wolf, Reuters i Asociated Press. Es van fer aquests pactes de manera clandestina i els seus principals objectius eren eliminar-se els uns als altres la competència, regularitzar l’intercanvi de notícies polítiques i repartir-se les zones més influents del món segons els interessos colonials de la seva metròpolis.

Havas, aleshores, es va quedar amb Amèrica del Sud i els països mediterranis.

Conclusions:

L’agència Havas va ser creada al 1835. 15 anys després començava a funcionar el telègraf, aparell que va suposar la millora i la rapidesa de l’intercanvi d’informacions. Els avanços tecnològics van fer avançar el creixement de les agències de notícies, afavorint la creació de pactes entre elles, una sèrie de càrtels que les unia i les dividia pel món lligades entre si.

La base de la transmissió d’informacions, de la transmissió de tot allò que passa arreu del món es pot fer de manera lliure i de manera momentània gràcies a la tecnologia, capaç de processar tota aquesta informació d’una banda a l’altre.